Sender del turó. Montcada i Reixac.

Aquest sender surt des de l’entrada del polígon industrial de Can Cuiàs (sota la nacional) i puja fins dalt del turó de Montcada per la Plaça Hello Kitty i la pedrera de les pissarres, aquesta propietat de Lafarge.

El sender, senyalitzat amb marques de color taronja, ens duu per paratges desoladors plens d’abocadors i hortes il·legals, algunes abandonades desprès de que el Consorci del Parc Natural de Collserola avises de la prohibició de fer hortes ja que dins del marc de protecció d’aquest indret és un ús que no permet la normativa del parc. L’avís de l’enderroc d’aquestes hortes que ens anirem trobant mentre fem camí, els “propietaris” dels horts encara no tenen constància de la data d’inici de la recuperació i neteja d’aquesta part del turó oblidada des de fa molts temps, i que durant aquests últims anys els abocadors il·legals han anat guanyant espai, fins al punt que podem dir, que Montcada és l’abocador del Vallès.

Aquesta acció és una continuació a la denuncia que vam realitzar durant la campanya #SabatesContraLafarge, el més de novembre, coincidint amb la Festa del Parc amb diversos actes al turó de Montcada, com la inauguració dels nous itineraris del turó.

La denuncia que vam fer és la següent:

#SabatesContraLafarge "Operació Obrim portes"

Mentre s’omplen la boca i anuncien  “a bombo i platerets” la recuperació de camins per “obrir” el turó de Montcada als usos d’esbarjo, a Can Cuiàs i Can Sant Joan, i als barris del nord de Barcelona se’ns “tanca la porta”.

Volem una via d’accés des d’aquest vessant de la muntanya, verd i segura, volem que les institucions treballin per la recuperació d’aquest entorn tenint en compte els usos agrícoles que es podrien conservar amb un sistema d’hortes controlades, i aprofitar aquesta porta com corredor natural entre la vessant de Collserola i el segregat turó de Montcada, dins les possibilitat que ens ofereix un entorn que degut als polígons i carreteres, seccionen aquest indret.

Tenint en compte que durant les feines de recuperació d’aquest entorn (neteja d’abocadors, d’horts i barraques il·legals) la gent continuarem pujant i baixant al turó de Montcada, creiem que nostre petició no és un impossible, si no més bé una necessitat, i aquesta porta a de servir per ordenar aquest territori oblidat per les institucions.

Les perifèries i les fronteres municipals no han de separar pobles, si no més bé ser punts d’unió, oberts i dignes.

Donem vida als espais sense vida!.

Finalitzada les obres del carril VAO l’antic camí va desaparèixer i va ser un home d’uns 70 anys amb l’aixada a la mà qui va recuperar el sender per enllaçar amb els antics camins i senders que s’utilitzen com accés als horts i com via d’accés al cim del turó de Montcada, travessant el sector de les Pissarres*...  santa vergonya!.

Amb aquesta acció denunciem la poca sensibilitat per part de Lafarge i l’Ajuntament de Montcada i Reixac amb els ciutadans i ciutadanes dels barris de Can Sant Joan i Can Cuiàs i els barris de la zona Nord de Barcelona, als que no ens tenen en compte a l’hora de poder accedir a aquest entorn natural.

*El sector de les Pissarres és propietat de Lafarge, aquí anys enrera es volia continuar explotant per la extracció de terres, però es va aturar l’explotació  gràcies a la pressió popular de la gent que es van oposar  a la continuació de les agressions al territori a aquesta part segregada de la serra de Collserola.

Van aturar l’explotació, però avui aquest indret és utilitzat com magatzem de terres, quitrà i estranyes muntanyes de materials poc convenients per la salut com restes de fibres de vidre, aquestes muntanyes artificials son poc saludables tenint en compte la proximitat de les ciutats de Montcada i Reixac i Barcelona.

El vent en moltes ocasions a escampant per tot arreu pols de tots els colors (negres, grocs i vermells...) i aquests arriben als nostres carrers i als nostres pulmons.